Josep Rovira i Bruguera (Barcelona, 4 de julio de 1865-Barcelona,29 de abril de 1925) fue un industrial y político español, tío de Francesc Rovira i Beleta.[1]
Reelegido concejal en 1913, media en 1915 la cesión de su familia al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos de la cantera Foixarda en la montaña de Montjuic, destinados a parques y jardines[8] según proyecto de urbanización de esta montaña para la Exposición Internacional de Barcelona de 1929,[9] donde sobre dos de sus hondonadas Pius Font i Quer creará en 1930 el Jardín Botánico de Barcelona (hoy Jardín Botánico Histórico de Barcelona). Estos terrenos provenían de su made, la heredera de la familia aristócrata Foixart (hoy Fuixart).
En 1922 es nuevamente elegido concejal del Ayuntamiento de Barcelona, de cuyo cargo será separado por el gobernador civil de Barcelona, general Lossada, el 1 de octubre de 1923, tras promulgarse el día anterior, como medida del directorio militar de Primo de Rivera consecuente a su golpe de Estado, un real decreto por el que se disolvían los ayuntamientos y se destituían sus regidores por serlo de origen electoral, siendo también su alcalde, Fernando Fabra y Puig, II marqués de Alella, así mismo destituido, sustituyéndolo como alcalde de Barcelona el vocal asociado Josep Banqué i Feliu.
↑Entierro Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. de Ramon Rovira i Casanella, padre de Josep Rovira i Bruguera, presidido por Guillem de Boladeres i Romà, alcalde de Barcelona. (La Veu de Catalunya: 7/9/1914, p. 2.) Necrología Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (6/9/1914, p. 3). Recordatorio en La Vanguardia (25/10/1915, p. 2).
↑Esquela de Jacinta Bruguera i Rius, madre de Josep Rovira i Bruguera, fallecida en la Casa Jacinta Bruguera de San Cugat del Vallés, donde su hijo pasó temporadas convaleciendo. (El Poble Català: 14/10/1907, p. 1.)
↑Tesaurus d'Història de Catalunya: mayor contribuyente.
↑PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, p. 278.
↑ CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera. BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
↑SAGARRA, Josep Maria de (1964): Memòries, Barcelona, Aedos, p. 301 (2.ª ed.). Candidatos de la Lliga Regionalista al Ayuntamiento de Barcelona en las elecciones municipales de 1905. Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 1/11/1905, p. 2.)
↑Cesión al Ayuntamiento de Barcelona de los terrenos del sector de la Foixarda de Montjuïc, propiedad de los herederos de Jacinta Bruguera i Rius, destinados a parques y jardines. (La Vanguardia: 20/11/1915, p. 4.) ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189.
↑GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
↑MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216. Campaña política del candidato a Cortes de la Lliga Regionalista por el distrito de Tremp Josep Rovira i Bruguera. Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 6/2/1918, p. 7.)
↑Cabo del somatén de la ciudad de Barcelona antes de que fuera instaurado el Somatén Nacional por Miguel Primo de Rivera el 17 de noviembre de 1923. La Vanguardia (29/1/1922, p. 12). Cfr. CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (ob. cit.): ibíd.
↑Sesión necrológica en honor de Josep Rovira i Bruguera en el Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona, memorado por Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. Joan Ventosa i Calvell y Manuel Folch i Torres. (La Veu de Catalunya: 21/6/1925, p. 5.) Entierro de Josep Rovira i Bruguera Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. (La Veu de Catalunya: 1/5/1925, p. 4.) Necrología en La Vanguardia (30/4/1925, p. 10); ídem Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (30/4/1925, p. 2). Recordatorio en La Vanguardia (28/4/1926, p. 2); ídem Archivado el 23 de marzo de 2014 en Wayback Machine. en La Veu de Catalunya (28/4/1926, p. 1).
Bibliografía
editar
ARRANZ HERRERO, Manuel (1991): Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes de Barcelona, pp. 184-189 (entrada familia Foixart).
BALCELLS I GONZÁLEZ, Albert et. ál. (coord. Eugènia SALVADOR) (1989): Les Eleccions legislatives i municipals a Barcelona 1810-1986: context polític i resultats electorals, Barcelona, Ajuntament de Barcelona y Fundació Jaume Bofill, pp. 91, 108 y 124.
CAÑELLAS JULIÀ, Cèlia y TORAN BELVER, Rosa (2013): Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930): eleccions, partis i regidors. Diccionari biogràfic, Barcelona, Ajuntament de Barcelona (e-book): entrada de Josep Rovira i Bruguera
GRANDAS, M. Carmen (1988): L'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, Sant Cugat del Vallès, Els llibres de la frontera, p. 31.
MIQUEL I SERRA, Domènec (1997 y 1998): "L'arquitectura moderniste a Sant Cugat del Vallès" y "Dos itineraris modernistes per Sant Cugat del Vallès" en Gausac, Sant Cugat del Vallès, Grup d'Estudis Locals de Sant Cugat del Vallès, n.os 11 y 12, pp. 70 y 85 y 63 y 65, respectivamente.
MIR CURCÓ, Conxita (1985): Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 216.
PUCHALS I CANALS, Marta (1991): "La farinera El Progreso" en I Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya, L'Hospitalet de Llobregat, Ajuntament de l'Hospitalet: Museu de l'Hospitalet, pp. 277-282.
RAJA I BORRÀS, Miquel et. ál. (2011): Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Jorba, Catàleg de Béns Protegits, Patrimoni Arquitectònic, Jorba, Ajuntament de Jorba (enlace).
ATENEU OBRER DEL DISTRICTE II (1909-1913): Botlletí de l'Ateneu Obrer del Districte II: portaveu de la societat del mateix nom, Barcelona, Impr. de Francesch Badia Cantenys.
Enlaces externos
editar
Wikimedia Commons alberga una categoría multimedia sobre Josep Rovira i Bruguera.