Josep Maria Salrach

Summary

Josep Maria Salrach Marès (Llinars del Vallès, 1945) es un historiador español especializado en la Cataluña medieval. En 1969 se licenció en la Universidad de Barcelona.[1]​ Es profesor emérito de la Universidad Pompeu Fabra, de la que fue catedrático de historia medieval desde 1993, y también ha ejercido la docencia en la Universidad de Barcelona y en la Universidad de París VII. Ha dirigido obras colectivas, como la Història de Catalunya (6 vols.) (1978-79) y la Història Universal (10 vols.) (1980-83) de la Editorial Salvat.

Obras

editar
  • Història de Catalunya (1978-1979); director.
  • Historia Universal (1980-1983); director.
  • Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans. La formació de la societat feudal. Segles VI-XII (Enciclopèdia Catalana, 1998); coordinador.
  • El procés de formació nacional de Catalunya (segles VIII i IX) (Edicions 62, 1978)
  • Història dels Països Catalans. Dels orígens a 1714 (con Eulàlia Duran, Edhasa, 1980)
  • Història de Catalunya. II. El procés de feudalització (segles III-XII) (obra dirigida por Pierre Vilar, Edicions 62, 1987)
  • Història Medieval de Catalunya (con Mercè Aventín, UOC-PROA, 1998)
  • Entre Roma i el Renaixement. Història i textos de l'Occident medieval (Eumo, 2000).
  • Catalunya a la fi del primer mil·lenni (Eumo - Pagès), 2004.

Referencias

editar
  1. Gran Enciclopedia Catalana (ed.). «Josep Maria Salrach». l'Enciclopèdia (en catalán). Barcelona. 
  •   Datos: Q11928751